RECUPEREM LLAVORS I GUSTOS

Divendres, 21 abril 2017 12:21

Quan el segons són a contrarellotge

Quan et perds per sota la pluja d'una tarda de primavera, envoltat de boscos frondosos sense percebre la seva fi, és en aquests moments quan et transformes i imagines tot el que devia succeïr fa uns anys en aquell lloc i el mateix moment del dia, però en diferents circumstàncies. 

M'imagino vestida o poc vestida, amb robes netes però gastades de tan utilitzar-les, teixits que perduraven sense tenir en compte el que entenem avui en dia pel concepte moda, que fa que cada dia que passa volguem "modernitzar" el nostre armari sense rumiar si és necesari o té sentit; maleït cercle viciós, maleït consumisme.Robes que es cosien i es teixien a casa, a la vora del foc o a la sala, en mans de les dones i els pals de paller de les families. Àvies, mares, ties, reties, besàvies, nétes... totes tenien el seu lloc i totes aportaven el seu gra de sorra. Era el moment de teixir, però també el de fer pinya, el d'escoltar-se, fer vida social, en definitiva, el seu moment.

Quan estic dins d'aquest escenari, encara que sigui de forma imaginària, m'entra una mena de pensament o de ganes, de poder parlar amb totes aquestes dones que avui en dia encara tenim entre nosaltres. Que ens puguin explicar i expressar tot allò que tenen amagat en un raconet del seu cor, de la seva ment, de la seva memòria... Que tinguin un moment de llibertat i plena expressió, sense cap mena de por ni remordiment, que et puguin dir a la cara el que sentien i el que senten, com s'adapten, a marxes forçades, als temps moderns i intentant seguir el rimte de la societat egoista en que ens envoltem. El temps passa i la saviesa no perdura. És ara o mai.

Heu viscut mai amb la sensació que el temps vola i vas a contrarellotge?