El seu món era especial, envoltat de petits fruits curiosos, difícils de trobar, tresors apreciats que aconseguien transportar-te als moments més dolços de la infantesa, quan ens endinsàvem pels boscos fructífers, densos, amb olor de fusta autèntica i que allà, en un petit racó s'hi amagaven aquelles maduixes, maduixetes de bosc dolces, i si no eren tant dolces hi afegies un raig de suc de taronja o moscatell.

Tot és efímer i tot s'esvaeix, però ens queda sempre aquell llegat que s'ha anat construint amb anys i paciència. Aquells records que amb el pas del temps es van guardant en el calaix de la nostra memòria i s'enquisten, com els fòssils resistents a les adversitats que ajuden a entendre l'evolució, els cicles de vida i les petges dels nostres avantpassats.

Tinc guardades les llavors, d'aquelles úniques i amb ganes de germinar, per començar una nova vida i així fer perdurar i reproduir la il·lusió d'un nou descobriment. Avui i més que mai, dignifiquem-nos!