És una dona lliure, amb empenta, amb una energia inesgotable, amb una alta capacitat de coneixement personal "el cos avisa", amb carnet de conduir, amb amigues de veritat, amb un marit pacient, a ell no li agradava conduir ni anar al poble, ni viatjar, al mas ja hi estava bé. La Carme, la seva filla, inesgotable i pencaire, i amb una gran admiració per la seva mare, ànimes bessones. El seu fill va heretar la passió dels pares, del ramat, de viure a pagès, de la calma de la muntanya, del Ripollès...

Va haver de deixar la vida a pagès, per les circumstàncies, per les pèrdues i començar una nova vida prop de la seva filla. Tot i així, ella, encara ara, agafa la Teisa i visita la terra que la va veure néixer i créixer i on va criar la seva familia. Conserva amistats, aquelles autèntiques, de veritat, com ella. Encara molts dels seus amics, coneguts, familiars, li encarrguen remeis. Remeis fets amb plantes, olis, amb les seves pròpies mans. Remeis pel dolor, per quan se't fa aigua al genoll, per la cangrena, pels mals a la boca...

Amb tot això, ens va obrir les portes de casa seva, del seu cor, dels seus records, de les seves paraules. Amb ella ens vam emocionar, vam riure i vam descobrir moltes històries que avui en dia serien inimaginables. Li volem agrair la seva paciència i sinceritat.

Comença el compte enrere, respireu a fons... i molt aviat podreu conèixer la vida de la Lluïsa.