La dona a pagès es llevava molt d'hora, era sempre la que obria les portes de la casa, arreglava l'esmorzar per tothom, donava menjar al bestiar, feinejava a l'hort, feia el dinar pel marit, pels fills, pels jornalers..., feia les conserves, preparava el sopar, cuidava i estava pels seus fills i anava a dormir pensant que l'endemà li esperava un dia ple de noves feines. El que ara se'n diria la conciliació de la vida laboral i familiar. Era una vida lligada al mas, a les terres i al bestiar, i de tant en tant rebien la visita d'alguna veïna. Aquesta era la vida de les dones rurals.

A partir d'entrevistes a dones que han viscut tota o part de la seva vida a pagès, volem donar importància i ensenyar de portes enfora el dia a dia de la vida al mas. A partir de relats directes, de veu pròpia, ens endisarem a les il·lusions, reptes, esforços, pors, esperances...que han anat vivint al llarg de la vida. 

Ara moltes d'elles, ja no viuen a pagès, ja que la seva edat avançada no els hi permet. Els seus fills i filles són els responsables de mantenir-les valentes i amb ganes "d'anar tirant".

Molt aviat us presentarem aquests relats!